TALLER DE COSTURA

Avui han vingut els pares de la Mar a fer un taller de costura. Hem après a enfilar l’agulla i cosir. Hem aconseguit fer un petit bolset!

Ens ha agradat molt!! Moltes gràcies família!

Anuncis

La tortuga Murla

Aquests dies hem gaudit de la presència d’una nova espantaocells!!! Es diu Murla i ens l’ha portat l’Arlet!

Com l’hem tingut a la classe, hem pogut observar com són les tortugues i ens hem fet càrrec de cuidar-la!

Moltes gràcies Arlet i família, els espantaocells l’han gaudit molt!

La néta científica en ensenya la refracció

La setmana passada, la néta científica ens va portar un experiment que semblava màgia!! Us ensenyem tot el que vam aprendre amb el protocol d’experimentació:

PROTOCOL D’EXPERIMENTACIÓ 
Què volem observar? Què li passa al llapis quan el posem dins d’un pot d’aigua.

Què li passa a la fletxa quan la veiem a través d’un pot ple d’aigua.

Hipòtesis Les nostres hipòtesis són:

  • Es farà malbé el llapis.
  • Es mullarà el llapis.
  • Es treurà la pintura que està al llapis.
  • L’aigua es convertirà en un color diferent.
  • Pot ser que no es vegi res.
  • Es desfarà el llapis i s’estovarà.
  • Que surarà.
Què tenim? Per a fer aquest experiment necessitem:

  • Aigua
  • Pot
  • Llapis
  • Fletxa dibuixada en un paper
Què fem? Primer experiment:

  1. Agafem un pot buit i movem el llapis dins del pot. Passa alguna cosa?
  2. Repetim el procés amb el pot ple d’aigua. Què li passa al llapis?

Segon experiment:

  1. Dibuixem una fletxa en un tros de paper i la posem darrere d’un pot buit. Cap a quina direcció apunta la fletxa?
  2. Repetim l’acció amb el pot ple d’aigua. Apunta cap a la mateixa direcció?
Què passa? Hem observat que…

  • El llapis es fa més gros.
  • El llapis sembla que es trenqui.
  • La fletxa es fa més gran.
  • La fletxa apunta cap a l’altra direcció.
  • La fletxa apunta cap a les dues direccions.
És el que esperàvem? No!

No hem encertat amb cap de les nostres hipòtesis!

Per què passa? Quan sembla que es trenca el llapis quan el movem dins d’un pot d’aigua o quan veiem la fletxa que apunta en la direcció contrària a la dibuixada quan mirem a través del pot es diu refracció.

La refracció és el canvi que fa la llum en canviar de l’aire a l’aigua i per això ens dóna sensacions contràries.

Així doncs, la llum es desvia quan canviem de medi.  

 

FILOSOFIA DEL CINEMA I DE LA POR

Els nens i nenes de EI4 vam anar al cinema a veure una sèrie de curtmetratges molt diversos que tractaven temes d’interès pels infants, despertaven les seves emocions i que estaven realitzats amb diferents tècniques. Després de veure’ls vam tenir ganes de compartir amb els altres les emocions, les preguntes i inquietuds que ens havien generat els curtmetratges. Arran d’aquesta visita, vam fer unes converses sobre què era el cinema, quines coses podem aprendre quan anem al cinema, quines eren les últimes pel·lícules que havíem anat a veure i moltes qüestions més que van anar sorgint de manera espontània en la conversa que podeu veure en els enllaços que hi ha més endavant.

Els va agradar tant poder parlar sobre el cinema que cada classe va escollir el curtmetratge que més els havia agradat i vam fer una nova sessió de filosofia.

CINEMA SERPS 

CINEMA ESPANTAOCELLS

Com vam fer una molt bona valoració d’aquestes sessions de filosofia vam aprofitar un dels curtmetratges del “meu primer festival” que parlava sobre la por: “Matilda”.97025e2d-90b4-416a-b7c8-1294b59ed63f.jpg

El primer que vam fer va ser tornar a visualitzar el curtmetratge a l’aula i a continuació vam seure el rotllana per començar una conversa (tant serps com espantaocellsmolt interessant que ens va servir per veure que no som els únics que tenim por i escoltar les estratègies dels altres per no tenir-ne. Finalment, cadascú va seguir reflexionant de nou sobre allò que realment li feia por i ho vam dibuixar.

IMG_5819.JPG

La por és un tema molt recorrent als 4 anys, ja que comencen a desenvolupar les seves habilitats cognitives i són capaços d’anticipar-se als perills que fins ara no comprenien. En addició, la imaginació comença a agafar força i els costa distingir la realitat de la imaginació.

Així doncs, aquests fets ens ajuden a entendre’ls i segurament ens sigui més  fàcil poder acompanyar-los, escoltar-los i tranquil·litzar-los.

por

Aprofitant que ens van portar un llibre que es deia  “Menjapors” que vam llegir a l’escola us recomanem altres llibres que ens semblen interessants per parlar d’aquest tema amb els nens i nenes:

–  Esquirol Poruc de Mélanie Wat: Aquesta és la història d’un esquirol que té por de baixar del seu roure per tots els “perills” que hi ha més enllà, però un dia no tindrà més remei que baixar i posar a prova totes les seves pors. Aquest conte ens anirà molt bé per tractar aquelles pors que costen més d’identificar i reconèixer. El conte és llarg, així que podeu anar comentant diferents escenes cada dia.

La Màquina Menjapors de Carlota Iglesias i Àngels Ribas: En Daniel té por de la foscor però un dia té una molt bona idea, construir una màquina que es mengi les pors de tothom. Després de llegir el llibre podeu construir una “Màquina menjapors” amb una capsa de cartró. Cadascú pot dibuixar alguna cosa que li fa por per a que la màquina se la mengi.

– Jo mataré monstres per tu de Sant Balmes: Realment és un llibre que recomanen a partir de 5 anys però us pot servir.  El millor del llibre és que no intenta convèncer als nens i nenes que els monstres no existeixen, simplement vol explicar que de vegades tenim por de certes coses o persones perquè no les coneixem. Si som valents i ens atrevim a apropar-nos a allò que ens fa por, potser descobrirem que la por no tenia cap sentit i que allò que temíem, en realitat no és tan diferent de nosaltres mateixos. Ens explica que sota nosaltres hi ha un món a l’inrevés, com un reflex del nostre món però habitat per monstres. Aquests monstres fan les mateixes coses que nosaltres i tenen les mateixes pors: temen als humans que viuen sota els seus peus! I tot és a causa que no ens coneixem.

– Encender la noche de Ray Bradbury: Quan li dónes a l’interruptor NO estàs apagant la llum, estàs encenent la nit i amb ella encens els estels, els grills, les granotes, la lluna blanca,…La nit no és sinònim de foscor i por, sinó d’una infinitat de llums molt especials i altres meravelles que no podem perdre’ns.

La plis plau a la cova de la por de Pep Molist: Al poble on viuen aquestes vaques hi ha una cova molt fosca on no hi entra mai ningú. Aquestes vaques faran el cor fort i entraran a averiguar què és això que se suposa que fa tanta por. Aquest és un conte ideal per a desfer els mites sobre ombres a la nit o els sorolls.

– L’hug el poruc de Mercè Ubach: L’Hug també té una bona col·lecció de pors però el que no sap que les històries de fantasmes, bruixes, gegants i llops l’ajudaran a superar les nits més fosques quan se’n va a dormir.

llibres por

Les dissolucions

La néta científica ens ha portat un experiment per veure com reaccionen diferents materials quan els barregem.

Per a fer-ho, hem seguit el mètode científic que ens ha ensenyat la néta.IMG_9967

PROTOCOL D’EXPERIMENTACIÓ A EI

Què volem observar? Volem observar la barreja de l’aigua i l’oli, la barreja de l’aigua i la sal i la barreja de l’aigua i la xocolata en pols.

Hipòtesis

Les nostres hipòtesis són:

  • L’oli es barrejarà amb l’aigua.
  • La sal es barrejarà amb l’aigua.
  • La xocolata es barrejarà amb l’aigua.
  • La barreja es convertirà en fang.
  • La xocolata i l’aigua farà un color diferent (blau o verd o potser rosa, o vermell o marró…)
  • Les “mescles”  tindran gustos diferents perquè barregem dues coses.
Què tenim? Per a fer aquest experiment necessitem:

  • 3 gots
  • 3 culleretes
  • aigua
  • oli
  • sal
  • xocolata en pols

Dissolucions

Què fem? Per a dur a terme l’experiment seguirem els següents passos:

  1. Posem  un rajolí d’oli en el primer got.
  2. Posem una mica de sal en el segon got.
  3. Posem una mica de xocolata en pols en el tercer got.
  4. Afegim aigua en cadascun dels gots on hi hem posat les barreges.
  5. Donem voltes amb una cullera a les barreges.
  6. Observem que veiem, com olora i quin gust tenen.
Què passa? Hem observat que…

  • L’oli s’ha convertit en bombolles
  • L’oli no s’ha barrejat amb l‘aigua
  • La sal ha desaparegut
  • Ha crescut una mica l’aigua amb la barreja
  • La xocolata i la sal s’han barrejat amb l’aigua
  • L’oli pesa menys que l’aigua i s’ha quedat a sobre de l’aigua.
És el que esperàvem? Hem  corroborat que les nostres hipòtesis relacionades amb la barreja de la sal i la xocolata són certes.

Hem vist que l’oli flota i no es barreja amb l’aigua.

Hem comprovat que cap barreja s’ha transformat en fang.

Hem observat que la xocolata i l’aigua han creat un color diferent i aquest ha estat el marró perquè és el color de la xocolata.

Hem afirmat que les barreges tenen gustos diferents.

L’aigua amb sal té gust a aigua de mar, l’aigua amb xocolata a xocolata i l’aigua amb oli té un gust que ens recorda a l’amanida.

IMG_4938

Per què passa? La dissolució és la barreja de dos o més components que no podem veure per separat a simple vista.

En l’experiment hem vist que podem barrejar dos líquids (aigua i oli) i un líquid i un sòlid (aigua amb sal i xocolata).  

L’oli i l’aigua tenen densitats diferents. L’oli és menys dens que l’aigua i per això queda a dalt de la barreja.  

La sal es desfà quan hi posem aigua i per això no la podem veure, queda barrejada amb l’aigua. A més, li dona un gust salat a l’aigua.

La xocolata es barreja amb l’aigua i li dona el color marró. La barreja té gust a xocolata.

 

IMG_4937

 

La nostra primera seqüència de filosofia!

En aquesta primera sessió de filosofia hem treballat l’habilitat de pensament de conceptualització i anàlisi: Habilitats bàsiques d’organització d’informació com per exemple: definir, seriar, agrupar, semblances i diferències.

SEMBLANCES I DIFERÈNCIES

En la primera de les sessions vam explicar un conte “un amic com tu” on dos animalons s’acaben fent molt amics malgrat que no s’assemblen en gairebé res.

En la segona de les sessions vam escoltar tres tipus de música (tranquil·la, de por i festiva) i mentre les escoltàvem ens podíem moure al seu ritme.

En la tercera de les sessions se’ls i va ensenyar 3 fotografies de gats ben diferents tot i ser el mateix animal.

 

Van sortir les converses següents:

Filosofia classe de les serps

Filosofia classe dels espantaocells

Per acabar vam fer una avaluació personal de si ens havia agradat la primera seqüència de filosofia.